La Caixa de Balears SA NOSTRA va ser una entitat financera creada a l’any 1882. Després de 130 anys d’història com una entitat emblemàtica de les nostres illes, va deixar d’existir com a tal i va passar a formar part, amb un modest percentatge, de l’accionariat de Banco Mare Nostrum, S.A (BMN), el qual fou creat a l’any 2010. BMN va passar a estar composta per Caixa Murcia (41%), Caixa Penedès (28%), Caixa Granada (18%) i Sa Nostra (13%).
No obstant, el 2 de desembre de 2014, l’ Assemblea General de Sa Nostra va aprovar la transformació de la entitat en una fundació ordinaria, passant a tenir un 2,01% de la entitat BMN. Des d’aquell moment, la nostra caixa passava al record de tots.
Les caixes d’estalvis tenien com a objectiu ser entitats de beneficència, orientades al foment i la protecció de l’estalvi i donar accés al crèdit a les classes socials menys afavorides. Tenien un caràcter social i un fort arrelament territorial. Malauradament, el panorama bancari espanyol va canviar arrel de l’esclat de la crisi financera que, en compliment de la Llei 26/2013, de 27 de desembre, de caixes d’estalvis i fundacions bancaries, només va deixar dues Caixes a tot el país, la mallorquina, Caixa Colonya de Pollença i la valenciana, Caixa d’Ontinyent, convertint la resta en bancs.
Degut a la crisi sistèmica del sector bancari espanyol es van haver d’injectar ajudes públiques quantificades, per part del Banc d’Espanya, en 64.000 milions d’Euros, mentre que el Tribunal de Comptes les va xifrar en 122.122 milions, tenint en compte la totalitat de recursos de l’ Estat i del sector compromesos amb la banca.
Per la seva part, BANCO MARE NOSTRUM SA va haver de rebre 1.645 milions d’euros d’ajudes públiques, segons recent nota informativa del Banc d’Espanya de 6 de setembre de 2016.
Fa temps que el futur de BMN ha estat en contradit, molts han estat els dubtes, especialment, per part de clients i treballadors, els quals sabien que estaven abocats a un nou canvi que els allunyaria encara més del que era Sa Nostra caixa d’estalvis. En mateix escenari es trobava BANKIA, SA, entitat que va haver de rebre 15.638 milions d’euros públics.
El Fons de Reestructuració Ordenada Bancaria (FROB) va concloure, després d’un estudi encomanat a dos assessors externs, AFI, Consultores de las Administracions Públicas, S.A., i Société Générale, que l’operació més convenient per a que l’Estat recuperés el màxim possible de les ajudes injectades en aquests entitats era a través de la fusió de les mateixes. Entén la Comissió Rectora del FROB, dins el seu mandat d’optimitzar la capacitat de recuperació de les ajudes públiques, que aquesta fusió seria la millor estratègia davant un futur procés de desinversió. La fusió d’aquestes entitats és ja una realitat, i es farà efectiva a l’any 2018.
La participació de Sa Nostra dins d’aquesta fusió serà absolutament simbòlica, i la caixa d’estalvis mallorquina quedarà en el més recòndit record a les nostres illes. L’estat, de nou, tracta de rentar la cara a un sistema bancari absolutament debilitat i desacreditat, on el seu risc reputacional ja no existeix ni tampoc importa gaire.
A partir d’ara hem d’analitzar com afrontaran internament aquestes entitats, a través del seus òrgans de govern, aquesta fusió i en quina posició quedaran els seus treballadors i clients. No hem d’oblidar que són entitats que tenen polítiques internes molt diferents i hauran de trobar l’equilibri per garantir un adequat servei a la seva clientela.
En quant als clients de BMN i antics de Sa Nostra, no es veuran perjudicats per aquesta fusió, ja que no es poden modificar les condicions del seus préstecs (hipotecaris, personals, pòlisses de crèdit) de forma unilateral, tot i que hi hagi un canvi de creditor a nivell formal. El que si es veurà més endavant són les condicions que es donaran pels nous productes i quines comissions s’aplicaran als serveis que el banc doni. Serà funció del client analitzar si aquests preus pels serveis que el banc li doni l’hi son convenients i haurà de comparar al mercat bancari el que més l’interessi. En relació a clients que tinguin procediments judicials oberts amb qualsevol de les dues entitats, tampoc es veuran perjudicats, ja que els bancs ho hauran de comunicar als Jutjats corresponents i les accions judicials continuaran el seu curs ordinari.
Amb aquesta nova fusió podem treure una clara conclusió: es dóna una passa més cap a un model bancari on el client té una funció molt més activa en la relació amb la seva entitat. L’arrelament d’un client amb el seu “banc de sempre” ha desaparegut per complet, i passarem a una estructura on el client ha de ser necessàriament un peça activa del sistema. Article online de l’Ara Balears sobre el tema en el que participo aquí.